Però què és el daimon? La destinació, la veu de la consciència, la intuïció, àngel o dimoni, el murmuri de la veu interior que deté o espenta.
Presència oculta, imprevisible, que determina actes i decisions que no podem explicar racionalment. Podem donar-li una corporeïtat, una presència fosca o col·laboradora, imaginar-nos una figura que ens acompanya i que no és jo, i el nostre jo quedaria intacte, íntegre.
Però a mi m'interessa més el daimon que també és jo, el nostre jo incomprensible, una part de nosaltres que connecta amb la irracionalitat, amb el misteri, amb la fantasia; una porta a les coses més extraordinàries, a les que ens salven i què són sublimes... o a la bogeria.